El Calvari
RECORDS DE LA FONT DEL BAIXADOR: en aquest repàs memorístic d'algunes vivències de la meva infància, vaig centrar el relat -en anteriors escrits- en quatre llocs de la via pública que van tenir una presència preeminent en la meva vida al poble: el Portal, la Placeta, el Planell i la Plaça. Ara eixamplo el record a dos indrets més, el Calvari i el Baixador del Manel.
Per: Sebastià Miranda i Torrent
El meu Calvari de petit el recordo com un espai relativament ample i pla, sense cap arbre, i amb una bona quantitat de petites concavitats excavades al trerra rocós (com una mena de coms), que es feien servir per a posar-hi boles de sal per al bestiar. Em feia molta gràcia aquest conjunt de forats, i l'ús que se'n feia.
Però, parlar del Calvari és, sobretot, recordar el Divendres Sant. Allí hi acabava la processó que es feia aquell dia per recordar la passió i mort de Jesucrist. El seguici, presidit per un capellà i acompanyat d'una notable presència de feligresos, sortia de l'esglèsia, amb la imatge del Sant Crist als braços i a les espatlles d'un home, i enfilava camí amunt fins arribar al pla del Calvari. El trajecte, costerut i relativament llarg, feia necessari que uns quants homes s'anessin rellevant en la feixuga tasca de portar la creu, que feia un bon pes; mentrestant, els parroquians entonaven, amb més o menys fervor, les cançons pròpies d'aquell acte litúrgic. Tot es feia en una atmosfera d'inculpació, penediment i penitència. L'acte acabava amb el retorn, silenciós i respectuós, a l'església.
Abans hi havia hagut un petit oratori en aquell indret; però durant la Guerra Civil -una època tràgicament convulsa- la persecució de caire religiós va provocar l'enderrocament d'aquella construcció. La meva mare ens explicava que va veure, espantada i temorosa, com uns homes feien caure l'oratori mentre ella portava, amb prudència i discreció, una cistella amb menjar per a mossèn Pere, que era amic de la família i estava amagat en una cabana propera.
Actualment el calvari s'ha convertit en un espai de lleure i esbarjo, en sintonia amb el procés de secularització de la societat: hi ha una font d'aigua potable (construïda entre el 2007 i 2008), uns bancs, una taula i arbres de jardí.