El Portal
RECORDS DEL PORTAL: en aquest indret hi havia cal Pelegrí, que donava el servei de telèfon públic, l'únic que hi havia al poble. En aquest sentit, anar i venir del Portal moltes vegades anava relacionat amb enviar o rebre notícies via telefònica, que sovint eren luctuoses.
Per: Sebastià Miranda i Torrent
El Portal era, per antonomàsia, el lloc de rebuda, o de comiat, de les persones que arribaven o marxaven del poble.
A Santa Maria hi acabava la carretera que venia d’Artesa de Segre. Quan havia d’arribar una visita de la pròpia família o d’algun veí –als pobles petits se sap tot–, la canalla jèiem a la carretera, davant del Portal, amb l’orella enganxada a terra per tal de copsar el soroll o les vibracions del cotxe que havia de venir. A nosaltres ens semblava que ho sabíem detectar; ves a saber! Ara això esdevé inversemblant, però llavors era així. Fins i tot a mi, que ho he viscut en primera persona, em sembla gairebé impossible. Com han canviat les coses!
Aquest fragment de text forma part de:
CRÒNICA DE SANTA MARIA ALS ANYS SEIXANTA DEL SEGLE XX: RECORDS D'INFÀNCIA
Per: Sebastià Miranda i Torrent
En aquest repàs memorístic dels records de la meva infància, vull centrar el relat en quatre llocs de la via pública que van tenir una presència preeminent en la meva vida al poble: el Portal, la Placeta, el Planell i la Plaça.