al contingut a la navegació Informació de contacte

La Plaça Jalpí

RECORDS DE LA PLAÇA: la Plaça era un lloc on hi havia, tot l'any i de forma quotidiana, una vida de poble intensa -fins i tot exuberant, en algun moment-, amb activitats molt diverses i variades: laborals, mercantils, socials, lúdiques o  religioses.

Per: Sebastià Miranda i Torrent

A tall d'exemple de les activitats en l'àmbit de la religió, recordo la construcció d'un arc de notables dimensions, amb troncs d'arbre, que es va situar al bell mig de la Plaça, per tal de rebre i homenatjar  el bisbe de la Seu d'Urgell en una visita pastoral ordinària -la feinada que havien tingut els homes en el bastiment d'aquella estructura havia estat considerable.

PLAÇA STMARIA 1905.jpeg

En aspectes de caire més social, cal remarcar la presència de la mainada, a l'estiu, a l'edifici del Monestir, que estava habilitat com a casal de colònies. Aquest fet tenia una destacable repercussió en la vida local. Recordo la curiositat i l’interès que em generava el dia que arribava un autocar a la Plaça, ple de nens o nenes -els torns eren alternatius i no es barrejaven mai entre ells-, que venien a passar quinze dies de colònies. Allò que em cridava més l'atenció era el sostre de l'autocar ple a vessar de maletes i paquets: el conductor desplegava una escala adjunta a l'autocar, pujava al sostre i descarregava lentament, ambmolta cura, tot aquell bagatge.

A la dècada dels anys seixanta del segle passat Santa Maria mantenia certes característiques que la convertien en una vila encara ben viva, amb un centenar d'habitants i una activitat econòmica considerable, centrada en la ramaderia (sobretot vaques de llet) i en el conreu de patates a Montsec. Hi havia mestra i escola, i diversos serveis (un forn de pa, una carnisseria, dues botigues, un cafè i un  bar) que, regularment, atreien al poble persones d'altres indrets (Fontllonga, Figuerola, Peralba, Rúbies o la Vall d'Ariet) a la cerca de provisió de menjar i d'altres béns. En aquest context, era molt freqüent  veure aquests animals forans (generalment mules) fermats en uns agafadors que hi havia a la paret de cal Mariet (actualment cal Maleno), mentre el seu amo anava a fer les seves gestions. Tot plegat, era una imatge de traginers que, d'alguna manera,  em transportava al món  dels cowboys en el far west (probablemet la visualització de la sèrie televisiva Bonanza, que m'encantava, m'induïa a aquesta percepció).

escanear0002_page-0001_modified.jpeg

A la zona de la font, de l'abeurador i del safareig (el "toll", que li dèiem) s'hi concentrava molta vida i un dinamisme fàcilment percebut. El safareig era la gran bugaderia del poble, amb les dones feinejant persistentment per tal d'aconseguir la neteja necessària i desitjada. Les panistres plenes de roba -primer bruta i finalment neta- constituïen una estampa gairebé diària d'aquell indret.

1661256195696.jpeg

També era molt sovintejat l'anar i venir de persones a buscar aigua a la font, o d'animals (ovelles, bous, vaques, rucs o mules) a abeurar-se a l'abeurador. A l'estiu, el més menuts ens divertíem fent "gerres d'aigua": ens tiràvem aigua al damunt, els uns contra els altres, a través de l'obertura que hi havia entre la font i l'abeurador (a falta de piscina i d'aigua corrent a les cases, aquella era una magnífica forma de refrescar-nos).

L'activitat comercial i menestral també es feia present al poble. Ara i adés apareixien a la Plaça personatges diversos, com ara  a captaires, rodamons i gent que practicava algun ofici de carrer. Era com una mena de degoteig lent de persones que es guanyaven així la vida:  el ferrador de matxos i mules, el cadiraire, el cisteller, el  pellaire, l'esmolet, l'adobaire de cossis i gibrells, el matalasser o el xollador d'animals. I, de forma escadussera, es generava activitat comercial amb la presència de dos botiguers d'Artesa (el Claudio i el Jantet), que pujaven amb els seus vehicles, feien parada i venien teixits diversos i roba de vestir. Un any, l'activitat "econòmica" a la Plaça va adquirir una dimensió superior: es va fer una mena de fira de vaques de llet. Va arribar un camió de dimensions considerables procedent de Santander, ple de vaques de llet de bona raça. Veure aquells animals, que feien molta patxoca, afilerats en bateria al llarg de la Plaça, i als homes fent tracte per mirar d'adquirir-ne algun, va ser tot un espectacle i un fet insòlit al poble.

Fotos Pueblo 00.jpeg

Altres activitats que es duien a terme a la Plaça tenien un caire totalment lúdic o d'esbarjo: el joc de bitlles per Setmana Santa; la foguera de Sant Joan (nosaltres en dèiem "la barraca"); els "tocs de pilota" d'alguns homes joves després de dinar, abans de re emprendre el treball; o les tertúlies dels homes, els diumenges en sortir de missa, mentre les dones acabaven de preparar el dinar (tic avui reprovable, propi d'una cultura profundament patriarcal i masclista, com era aquella).

FUENTE DE LA PLZA JALPI.jpeg

No puc acabar aquest repàs als records de la vida i les activitats a la  Plaça sense parlar de la Festa Major; sens dubte, aquest era un dels moments exuberants que abans he esmenat (el més important de tots). La festa, que feia honor al seu nom, era la més gran de totes les festes de l'any; la vivència era d'una gran intensitat i deixava una bona petjada tant a la gent gran com a la canalla. Era una festivitat amb tots els ets i uts, que adquiria la seva màxima expressió a la Plaça (engalanada amb garlandes de paperets de colors), en el moment del ball. Aquelles sessions de ball eren molt concorregudes: hi havia parents de les famílies, gent dels pobles veïns i molts festaires. Nosaltres, la canalla, jugàvem a empaitar-nos com a ximplets, enmig de la gent que ballava. Tot era molt bonic, especialment quan tocaven els balls de ram o del fanalet: llavors, l'atmosfera de festa i d'animació que es generava era incomparable.

1661288310152.jpeg

Foto Placa Jalpí 7

Foto Plaça Jalpí 8

Aquest fragment de text forma part de:

CRÒNICA DE SANTA MARIA ALS ANYS SEIXANTA DEL SEGLE XX: RECORDS D'INFÀNCIA
Per: Sebastià Miranda i Torrent
En aquest repàs memorístic dels records de la meva infància, vull centrar el relat en quatre llocs de la via pública que van tenir una presència preeminent en la meva vida al poble: el Portal, la Placeta, el Planell i la Plaça.