La Placeta
RECORDS DE LA PLACETA: la Placeta, centre neuràlgic de la vila closa, tenia una evident dimensió pública en concentrar serveis diversos: la Casa de la Vila (hi havia el govern local, l'escola i una sala de ball), el forn de pa, el cafè i una botiga.
Per: Sebastià Miranda i Torrent
Els records d'aquest indret són singularment intensos, com ara les gambades darrera la pilota a l'hora de l'esbarjo (la Placeta era, de ple dret, el pati de l'escola), o les tertúlies dels homes asseguts als pedrissos al final de la jornada laboral o en dies de festa.
Els diumenges a la tarda s'hi generava una ambientació molt especial, a la Placeta. A la sala del ball hi havia una gramola que permetia al jovent escoltar música i ballar -la mainada també participava, a la seva manera, d'aquella xerinola.
Les dones, per la seva part, s'ajuntaven en cases particulars per passar la tarda: feien tertúlia o jugaven a la brisca. I, pel que fa als homes, la majoria acudien al cafè (cal Fèlix) a passar la tarda tot jugant a la botifarra, fumant compulsivament i fent un cafè -era una forma de distreure's i de fer vida social, un costum antic que repetien com un ritual laic-. Dins del local s'hi generava una atmosfera densa: era una mena de boira espessa, no gaire saludable però "reconfortant" quan feia fred. La flaire -contundent- que desprenia la barreja del fum amb el cafè encara la tinc impregnada al cervell.
També tinc ben present en el record el vermut de la Festa Major. El Tonet de ca l'Aran, que baixava de la Vall d'Ariet, exercia de cambrer amb molta naturalitat, amb un posat molt professional i de gran prestància -m'encantava contemplar aquella escena, potser per la novetat que per mi representava.
Vull acabar aquest repàs fent esment de dos fets puntuals, més afeblits en el record, però alhora indicadors de la vida a Santa Maria en aquells moments: una sessió de putxinel·lis (a la sala del ball o a la Placeta, no ho puc precisar) i la venda ambulant de peix en una parada, al mig de la Placeta; alguna vegada, l'home que venia el peix ens donava a la canalla un parell de gambes salades, que trobava boníssimes.
Aquest fragment de text forma part de:
CRÒNICA DE SANTA MARIA ALS ANYS SEIXANTA DEL SEGLE XX: RECORDS D'INFÀNCIA
Per: Sebastià Miranda i Torrent
En aquest repàs memorístic dels records de la meva infància, vull centrar el relat en quatre llocs de la via pública que van tenir una presència preeminent en la meva vida al poble: el Portal, la Placeta, el Planell i la Plaça.